português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
MOVIMENT ESTUDIANTIL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Universitat de la "concòrdia" (1928-1936). Joaquim Xirau, el seu club de deixebles i la Federació Universitària Escolar (FUE) catalana / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 193-228 (Temps de memòria
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

La Universitat de Barcelona dels anys trenta (que esdevingué Universitat Autònoma de Barcelona a partir de 1933) va ser en molts sentits un excel·lent model d'Universitat. Les reformes modernitzadores que a molts nivells hi van implantar els seus governants des de pràcticament la proclamació de la República l'abril de 1931, i ben especialment des que el govern central concedí l'autonomia (amb importants competències) a la Facultat de Filosofia i Lletres al setembre d'aquest mateix any, van ser i han estat qualificades per tots els que les van viure o estudiar com d'un èxit esplèndid. Els canvis, inspirats en bona mesura en l'exemple de les universitats germàniques i anglosaxones del moment, van abastar tant el vessant de la modernització científica i docent com el de la catala-nització . En aquest terreny lingüístic s'aconseguí crear un model de convivència entre les llengües i cultures catalana i castellana també exemplar. Es portà a la pràctica la cooficialitat de les dues llengües, amb plena llibertat per als professors i alumnes d'em-prar qualsevol de les dues.


Matèries: Universitats ; Reforma educativa ; Bilingüisme ; Ensenyament superior ; Professors ; Estudiants ; Moviment estudiantil ; República espanyola II
Matèries:
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1928 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/390367
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Perturbaciones del orden académico : els estudiants de la universitat catalana entre el blau i el vermell (1939-1975) / Jaume Claret(1939 - 1975)
Claret i Miranda, Jaume


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 74-75 (2019) , p. 133-159
Notes a peu de pàgina.

El franquisme va intentar convertir la universitat en un bastió ideològic, a través de l'enquadrament politicosindical i d'una repressió contundent dels vestigis republicans que, en el cas de la Universitat de Barcelona, comprenien també la seva autonomia i la identitat catalana. Tanmateix, amb el temps, la universitat va evolucionar cap a nucli de desafecció, fruit de l'aproximació de fills d'ambdós bàndols, la diversificació de les influències ideològiques i la massificació creixent. La dissensió va portar a la dissolució de l'oficial sindicat únic d'estudiants i a la consolidació del moviment estudiantil com a focus de desestabilització tant de la vida acadèmica com del règim en general. L'increment de "perturbaciones del orden académico" esdevindria un maldecap freqüent per a les autoritats franquistes i l'evidència de les limitacions de la dictadura per controlar i enquadrar les noves generacions, tot i que el moviment estudiantil no tindria prou força per consolidar un model alternatiu.


Matèries: Franquisme ; Universitats ; Moviment estudiantil ; Estudiants ; Oposició política ; Sindicalisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1939 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/389949
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quan el franquisme va perdre la universitat : el PSUC i el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966) / Andreu Mas-Colell, Pau Verrié (coordinadors) ; Albert Corominas, Pere Gabriel, Joan Clavera, Esteve Lamote de Grignon, Salvador Jové



Barcelona : Editorial Base, 2021
176 p. ; 24 cm (Base històrica, 171) 
ISBN 9788418434471

L'any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com "la Caputxinada". Era el resultat d'anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l'esperó per a l'establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l'oposició democràtica. El PSUC sortia així de l'isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l'Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d'unitat de les forces democràtiques. Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d'Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l'SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l'organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic. (Editorial).



Matèries: Moviment estudiantil ; Sindicats d'estudiants ; Franquisme ; Repressió política ; Tardofranquisme ; Caputxinada ; Antifranquisme
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1965 - 1966
Autors add.:Clavera i Monjonell, Joan ; Corominas Subia, Albert ; Gabriel i Sirvent, Pere ; Jové, Salvador ; Lamote de Grignon, Esteve ; Mas-Colell, Andreu (Ed.) ; Verrié, Pau (Ed.)
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Recepción e influencia del mayo francés del 68 en España. El caso catalán / Patricia Badenes Salazar
Badenes Salazar, Patricia


En: 191144 Congrés Internacional / Congres Intemational / Congreso Internacional / International Conference 68s. Barcelona, 29-30.11.2018: Actes / Actas / Actes / Proceedings, Barcelona, CEDID-UAB, 2019, ; Molinero, Carme; Martínez i Muntada, Ricard; Chamouleau, Brice (Eds.). [Bellaterra] : Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies. Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. p. 28-41

Bibliografia.



Matèries: Moviment estudiantil ; Maig francès 1968 ; Universitats ; Tardofranquisme ; Franquisme ; Opinió pública ; Repressió
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1968 - 1969
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Congrés Internacional / Congres Intemational / Congreso Internacional International Conference 68s. Barcelona, 29-30.11.2018: Actes / Actas / Actes / Proceedings. Barcelona, CEDID-UAB, 2019 [Fitxer informàtic] / Carme Molinero, Ricard Martínez i Muntada & Brice Chamouleau (Eds.)

International Conference 68s (2018 : Barcelona )


[Bellaterra] : Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies. Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
1 recurs electrònic (201 p.)
Text en català, castellà i anglès.
ISBN 97884169528

Conté:
- 191145  Badenes Salazar. Patricia. Recepción e influencia del mayo francés del 68 en España. El caso catalán.
- 191146  Geniola. Andrea. De la Renaixença al 68. Nacimiento y construcción del nacionalismo de liberación en la Cataluña del Tardofranquismo.
- 191147  Lladonosa Latorre. Mariona. 1968 com a transició narrativa i cultural a Catalunya.


Matèries: Maig francès 1968 ; Actes de congressos ; Moviments socials ; Moviment estudiantil
Àmbit:França ; Europa ; Espanya ; Catalunya ; Xile ; Argentina ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1968
Autors add.:Molinero Ruiz, Carme (Ed.) ; Martínez i Muntada, Ricard (Ed.) ; Chamouleau, Brice (Ed.)
Autors add.:Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies : CEDID. UAB ; Universitat Autònoma de Barcelona
Accés: https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2019/216463/68s.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Antifranquisme oblidat : de la dissidència cristiana al comunisme revolucionari (1953-1972) : Crist-Catalunya, Força Socialista Federal, Universitat Popular, Comisiones de Estudiantes Socialistas, Comités de Huelga Estudiantiles, Comités de Huelga Obreros, Partido Comunista Revolucionario, Partido Comunista Proletario / Ivan Bordetas, Anna Sánchez
Bordetas Jiménez, Ivan


Barcelona : Editorial Base, 2019
349 p., 16 làm. : il. ; 24 cm (Base històrica, 155) 
ISBN 9788417759230

El llibre que teniu a les mans aborda la història d'un procés. Un procés de radicalització política cap a l'esquerra revolucionària. Un camí que es va iniciar durant el primer franquisme -quan un grup de persones es va organitzar sota la denominació de Cristians Catalans o Crist Catalunya (CC)- i que va finalitzar al començament dels anys setanta, amb la dissolució del Partit Comunista Proletari. Entremig, l'articulació d'una organització com la Força Socialista Federal, hereva del sector social del CC. La FSF es definia ja com a anticapitalista i federalista, i se sumava al divers panorama de col·lectius de l'esquerra radical antifranquista, tot i que amb propostes pròpies i diferenciades. També durant els anys seixanta es va produir la irrupció d'Universitat Popular com a branca universitària del moviment, que va aconseguir l'hegemonia entre els grups estudiantils d'aquells anys. Entremig, també, debats ideològics i ruptures més o menys traumàtiques, cerques de subjectes revolucionaris que no s'acabaven de trobar i nous viratges cap a posicions radicalitzades. El Partit Comunista Revolucionari i el Partit Comunista Proletari esdevingueren el final del trajecte. És, per tant, la història d'un moviment de moviments, que passa per moltes sigles i que estirant d'un fil determinat ens duu per múltiples recorreguts de militàncies antifranquistes. En definitiva, aquesta obra pretén recuperar la història de les persones que van protagonitzar una evolució complexa des del cristianisme d'arrel conservadora fins a postulats socialistes i revolucionaris. Uns viratges intricats, amb anades i vingudes, amb noves incorporacions i amb trencaments i abandonaments definitius. Uns temps de clandestinitat obligatòria a l'Espanya franquista, però també una època en què les lluites pel canvi polític anaven més enllà, en què les persones protagonistes encara podien somiar amb l'esperança d'un nou món possible. (Editorial).



Matèries: Antifranquisme ; Franquisme ; Oposició clandestina ; Antifeixisme ; Partits polítics ; Esquerra política ; Comunisme ; Moviment obrer ; Moviment estudiantil ; Ideari polític
Matèries:Crist-Catalunya ; Força Socialista Federal ; Universitat Popular ; Partido Comunista Revolucionario ; Partido Comunista Proletario
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1953 - 1972
Autors add.:Sánchez Sorribes, Anna
Localització: B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Assalt del rectorat de 1969 i d'altres peripècies / Ramon Felipó
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 38, núm. 139 (primavera 2019), p. 31-32 : il. (Articles
Notes.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Antifranquisme ; Oposició política ; Moviment estudiantil ; Memòries ; Universitats
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1968 - 1969
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/353644
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria de la Caputxinada : cinquanta-un anys després del setge policial al convent dels Caputxins, resseguim l'episodi amb testimonis gironins / text: Pere Bosch
Bosch i Cuenca, Pere


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 40-44 : il (Història

El 9 de març de 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, una organització que volia articular el moviment estudiantil al marge de l'estructura franquista. L'acte es va celebrar al convent dels Caputxins de Sarrià. La irrupció de la policia i la solidaritat dels monjos van convertir aquella convocatòria en un acte inèdit de resistència contra la dictadura que es va perllongar durant tres dies i que ha estat batejat amb el nom de Caputxinada.


Matèries: Commemoració ; Caputxinada ; Tardofranquisme ; Moviment estudiantil ; Memòries
Matèries: Gironins
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1966
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/337327
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
1969 va portar aires nous al periodisme / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 713 (maig 2019), p. 30-32 : il. (Premsa



Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Premsa ; Moviment estudiantil ; Universitats
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1969 - 1970
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Resistencia ordinaria " : la militancia del antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977) / [ressenya de:] Carlos Hernández Burgos
Hernández Burgos, Carlos


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 11 (2013) , p. 671-673 (Reseñas
Notes.
Ressenya de:
. "Resistencia ordinaria" : la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977) / Javier Tébar (ed.). València : Universitat de València : Fundació Cipriano García de CC.OO. de Catalunya, 2012


Matèries: Ressenyes ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Oposició política ; Oposició clandestina ; Antifranquisme ; Tribunals ; Ordre públic ; Moviment obrer ; Moviment estudiantil
Matèries:Tribunal de Orden Público
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1963 - 1977
Accés: http://hispanianova.rediris.es/11/HN2013.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Breve historia de la Universidad de Barcelona / Montserrat Fullola Pericot
Fullola Pericot, Montserrat


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2017]
89 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788447538997

"La Universitat de Barcelona és -juntament amb la Generalitat-una de les dues institucions més antigues de Catalunya quees conserven actualment. Va ser fundada el 1450, i els esdeveniments històrics del país són també fets de la seva pròpia història".Tal com destaca Fullola en el primer paràgraf de l'obra, la historia de la Universitat de Barcelona està estretament lligada a la història de Catalunya i, més concretament, a la de Barcelona, ja que ha anat creixent dins la ciutat i la seva àrea metropolitana. Ha passat, doncs, a formar part del paisatge urbà i també ha deixat, a través dels seus estudiants i exalumnes, una empremta intangible en la ciutat que l'acull i li dóna nom. L'obra s'estructura en cinc apartats: els orígens de la institució; la Universitat republicana i la Guerra Civil espanyola; els anys foscos del franquisme; la Universitat de Barcelona a la ciutat, amb referències a les protestes estudiantils i els nous edificis, i, finalment, la democratització i el restabliment de l'autonomia universitària. (UB).



Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Investigació científica ; Professors ; Estudiants ; Edificis ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Moviment estudiantil ; Epoca democràtica actual
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1450 - 2014
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sense dir adéu : breu relat de l'amistat amb Josep M. Condom i Bofill / Reinald Roca, text
Roca, Reinald


En: Revista de Girona. Girona, núm. 298 (setembre-octubre 2016), p. 30-33 : il (Biografia


Matèries: Biografia ; Moviment estudiantil ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Exili ; Vida política
Matèries: Condom i Bofill, Josep M. (1953-2015)
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; França ; Nicaragua
Cronologia:1953 - 2015
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/312327/402413
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
SDEUB : estudiants creant democràcia i trencant amb la dictadura / Jordi Mir Garcia
Mir Garcia, Jordi


En: 175350 Les Mans del PSUC : militància ; Puigsech Farràs, Josep; Pla, Giaime (Eds.). Barcelona : Memorial Democràtic, 2017



Matèries: Partits polítics ; Comunisme ; Tardofranquisme ; Franquisme ; Caputxinada ; Moviment estudiantil ; Antifranquisme ; Sindicats d'estudiants
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1966 - 1975]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bastint l'antifranquisme de masses. La JCC més enllà de la Gran Barcelona, 1962-1976 / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Franquisme i Transició : Revista d'Història i de Cultura. [Lleida], núm. 4 (2016) , p. 153-199 (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La irrupció d'una mobilització obrera i estudiantil de nou tipus en els anys cinquanta va imposar un canvi en l'estratègia de lluita dels comunistes envers el franquisme. El treball entre les masses va anar guanyant complexitat i, juntament amb l'obrer, el front estudiantil va cobrar protagonisme. Al llarg dels anys seixanta, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van realitzar un esforç organitzatiu -i no solament propagandístic- per tal d'ampliar llur influència cap aquests i altres sectors: als previs, s'hi sumaren el de comarques, el camperol o el de dones. Entre aquests, un dels que centraria els seus esforços va ser el treball entre el jovent a través de sengles organitzacions juvenils: la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) i, en terra catalana, la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). Aquest article ressegueix el desenvolupament del moviment juvenil que els comunistes van impulsar i liderar a Tarragona des de l'inici de la dècada dels anys seixanta fins a la seva sortida a la superfície, el 1976.


Matèries: Moviments socials ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Comunisme ; Moviment camperol ; Moviment estudiantil ; Moviment obrer ; Associacions polítiques ; Partits polítics ; Joventut ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Historiografia
Matèries:Juventut Comunista de Catalunya : JCC
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1962 - 1976
Accés: http://doi.org/10.7238/fit.v0i4.3055
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Al Paranimf! : quan Franco va perdre la Universitat / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 177 (gener 2017), p. 32-37 : il. (Reportatges. Segle XX) 

El 21 de febrer de 1957, més de sis-cents estudiants de la Universitat de Barcelona es van reunir per celebrar la primera Assemblea Lliure d'Estudiants. Encerclats per la policia, van resistir dins del Paranimf durant hores, fins que van ser desallotjats. La repressió contra aquest acte d'insubordinació va ser exemplar: 22 estudiants van ser detinguts i 268 van ser sancionats amb la pèrdua d'un curs.



Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Universitats ; Moviment estudiantil ; Antifranquisme ; Repressió política ; Commemoració
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1957; 2017
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Al Paranimf! : la primera revolta estudiantil / Maria Coll i Pigem
Coll i Pigem, Maria


Barcelona : Base, 2017
200 p. ; 24 cm (Base històrica, 142) 
ISBN 9788416587636

El 21 de febrer de 1957 més de sis-cents estudiants es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb la intenció de celebrar la primera Assemblea Lliure d'Estudiants. La concentració, però, va acabar convertint-se en una tanca a favor de la democratització de la Universitat i en l'acte més massiu protagonitzat fins aleshores per una joventut que començava a posicionar-se públicament contra la dictadura franquista. Seixanta anys després de l'emblemàtica revolta estudiantil de Barcelona, la historiadora i periodista Maria Coll i Pigem, col·laboradora habitual de Sàpiens i codirectora de la revista Valors, publica Al paranimf! La primera revolta estudiantil. Aquest llibre, a través de la veu de diversos testimonis directes, es presenta com una crònica detallada i emocionant d'aquella jornada, però explica també els mesos de preparatius així com les greus conseqüències que van patir els participants. Un volum imprescindible per conèixer que va succeir al paranimf de la Universitat de Barcelona aquell 21 de febrer de 1957. (Editorial).



Matèries: Moviment estudiantil ; Crònica ; Antifranquisme ; Associacions d'estudiants ; Universitats ; Sindicats d'estudiants ; Franquisme ; Repressió política ; Estudiants
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1957
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Caputxinada, 50 anys [Enregistrament de vídeo]



2016
1 fitxer de vídeo (89 min) : digital, so, col., fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 7 de març de 2016. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès. Presenta: Jordi Casassas Ymbert i Joan Solé. Intervenen: Carles Santacana, Carme Trilla, Pau Verrié i Joan Botam.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l'acte de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966. La Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d'un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.


Matèries: Caputxinada ; Nacionalisme ; Clergues ; Repressió política ; Antifranquisme ; Oposició política ; Sindicats d'estudiants ; Moviment estudiantil ; Universitats ; Tardofranquisme ; Franquisme
Matèries:Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1966; 1939 - 1975
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi ; Solé i Camardons, Joan ; Santacana i Torres, Carles
Autors add.:Ateneu Barcelonès. Secció d'Història
Accés: http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1241


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Caputxinada : frares compromesos amb el país i la llibertat / Clara Fons i Duocastella
Fons i Duocastella, Clara


Barcelona : Mediterrània, 2016
127 p. : il. ; 21 cm (A la caputxina
ISBN 9788499794303

Tres dies de resistència i dignitat. Tres dies de març que van marcar un abans i un després en la història recent del nostre país. Mig segle després de La Caputxinada, aquest llibre presenta un punt de vista inèdit: el dels frares del convent de Sarrià que van acollir entre els seus murs els integrants de l'assamblea constituent del SDEUB, el primer sindicat d'estudiants democràtic en temps de la dictadura, fent front al setge de la policia franquista i a la pressió de tots els poders fàctics. La Caputxinada revela també les conseqüències que va tenir pels frarse la seva col·laboració amb la lluita antifranquista: amenaces i coaccions des dels sectors més intransigents de l'Espanya dels seixanta, però també un corrent de solidaritat, fraternitat i obertura a la convulsa societat catalana de mitjans del segle XX. (Editorial).



Matèries: Caputxinada ; Nacionalisme ; Clergues ; Convents ; Repressió política ; Antifranquisme ; Sindicats d'estudiants ; Moviment estudiantil ; Universitats ; Tardofranquisme ; Franquisme
Matèries:Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Àmbit:Sarrià - Barcelona
Cronologia:1966
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 62
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Breu història de la Universitat de Barcelona / Montserrat Fullola Pericot ; [pròleg, Gemma Fonrodona, Pere J. Quetglas]
Fullola Pericot, Montserrat


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
87 p. : il. ; 22 cm
ISBN 9788447538904

"La Universitat de Barcelona és -juntament amb la Generalitat-una de les dues institucions més antigues de Catalunya quees conserven actualment. Va ser fundada el 1450, i els esdeveniments històrics del país són també fets de la seva pròpia història".Tal com destaca Fullola en el primer paràgraf de l'obra, la historia de la Universitat de Barcelona està estretament lligada a la història de Catalunya i, més concretament, a la de Barcelona, ja que ha anat creixent dins la ciutat i la seva àrea metropolitana. Ha passat, doncs, a formar part del paisatge urbà i també ha deixat, a través dels seus estudiants i exalumnes, una empremta intangible en la ciutat que l'acull i li dóna nom. L'obra s'estructura en cinc apartats: els orígens de la institució; la Universitat republicana i la Guerra Civil espanyola; els anys foscos del franquisme; la Universitat de Barcelona a la ciutat, amb referències a les protestes estudiantils i els nous edificis, i, finalment, la democratització i el restabliment de l'autonomia universitària. (UB).



Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Investigació científica ; Professors ; Estudiants ; Edificis ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Moviment estudiantil ; Epoca democràtica actual
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1450 - 2014
Autors add.:Fonrodona Baldajos, Gemma (Pr.) ; Quetglas, Pere J. (Dir.)
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Pere Puig Ustrell : quaranta anys de sevei a l'Arxiu Històric de Terrassa / Mercè Borràs i Roca
Borràs i Roca, Mercè


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 28 (novembre 2013), p. 213-222 : il. (Experiències i reflexions
Resums en català i anglès.

En aquesta entrevista, Pere Puig i Ustrell (Terrassa, 1948) parla de la serva formació professional, del moviment universitari i la repressió franquista als anys 60 del segle passat, i de la seva dedicació als arxius municipals i la conservació i l'aprofitament social d'arxius públics i privats de la ciutat de Terrassa. En particular fa referència a la seva activitat professional, a la institucionalització i el desenvolupament de l'Arxiu Històric de Terrassa (vinculat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental), a les iniciatives destacades d'aquest centre i a la tasca d'edició del documents dels importants fons medievals terrassencs que es conserven.


Matèries: Entrevistes ; Arxivers ; Arxius històrics ; Arxius municipals ; Arxius comarcals ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Repressió política ; Moviment estudiantil ; Universitats
Matèries: Puig i Ustrell, Pere (1948-....)
Matèries:Arxiu Històric de Terrassa
Àmbit:Terrassa ; Barcelona
Cronologia:1966 - 2013
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/273654/377000
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3